Ambientàs de festival gran i, al mateix temps, còmode i en perfecta harmonia. Formigues Festival va aconseguir en la seua quarta edició, celebrada els passats 14 i 15 de maig, un difícil equilibri entre diversió i relax, entre agitació i convivència. Seguint la lletra de l’estupenda versió de el “Just Can’t Get Enought” de Depeche Mode que s’han tret Las Auténticas de la màniga per a convertir-se en himne del festival: “Vine a Benicàssim a Formigues Festival, bona musiqueta a la voreta de la mar (…), bona sintonia i un ambient fenomenal”. Prop de 5.000 persones entre xiquetes, xiquets, pares, mares, àvies, avis, ties, oncles… van poblar durant el cap de setmana el recinte VillaCamp per a gaudir de concerts, arts escèniques i tot tipus de tallers i activitats per a viure una experiència molt singular.
“En l’organització estem molt satisfets per l’alegria que es va viure, per la varietat i qualitat dels continguts, perquè respirem un gran ambient festivaler”, explica Ana Tárrega, una de les fundadores i integrants de l’organització del Formigues Festival. I no és para menys: si l’any passat va ser l’eclosíó, en 2016 ha sigut la consolidació definitiva com a festival de referència de música per a xiquetes en la costa mediterrània, ja que el públic procedent de tota la Comunitat Valenciana, de Catalunya i d’altres punts del país és cada vegada més significatiu. És ja la cita musical de primavera per a gaudir en família a Benicàssim.
No obstant açò, tot va començar amb un esglai monumental. Quan el dissabte al matí el públic accedia al recinte, l’equip de l’organització (Ana Rico, Ana Tárrega, Paloma García, Isidro Tárrega…) no podia amagar les seues cares llargues ni les seues ulleres, a pesar que tot estava aparentment en el seu lloc. La raó? Les fortes ratxes de vent que van bufar de matinada. “A les 5:00 del matí ens vam haver d’alçar del llit i venir corrent al recinte a arreplegar totes les carpes i tallers perquè el vent li l’havia portat tot per davant. Finalment, vam poder recompondre-ho més o menys i, al final, el recinte va quedar molt bé; però és una pena perquè de no ser pel vent haguera quedat espectacular”, relatava Paloma García d’Idear Idees, una de les empreses impulsores de l’esdeveniment. “Tot i les adversitats que vam tenir, Formigues va tirar endavant amb una força espectacular, molt motivadora”, afegia Ana Tárrega.
I la prova és que quan van començar a desfilar els artistes per l’escenari principal el malson de la matinada es va ser diluint. De concertàs en concertàs. Especialment brillants van ser els de el dissabte, de Billy Boom Band, amb una actitud, una energia i un carrusel de tornades adherents que va fer les delícies del públic de totes les edats; Lali Rondalla, experta a saber portar als xiquets pel seu dolç viatge a través d’estils musicals; i fins a l’esclat de Las Auténticas amb les seues versions, el seu himne i la seua facilitat per a ficar-se al públic en la butxaca, cada vegada amb més soltesa sobre l’escenari i millor destresa tècnica.
Esment aparte mereix Ramiroquai, Ramiro McTersse del programa Bandera Negra de Radio 3, qui va exercir de flautista d’Hamelín per a portar per on va voler a xiquets i xiquetes (també alguns majors) amb el seu divertidíssim taller de percussió corporal i beatbox. Desbordant d’empatia, va connectar a la perfecció amb el públic de principi a fi i també va escortar amb encert a Ángel Gil Cheza en la seua lectura del Manifest Punk, tan ben embastat, al que Espai Menut va contribuir amb una acció les setmanes prèvies en xarxes socials. També els combos de les escoles de música, els alumnes de la qual sorprenen cada vegada més al públic amb la seua aptitud i desenvoltura. Enguany van estar Scordae, Mondo Rítmic, Dotze Notes i el Centre Municipal de les Arts de Borriana.
Però també van ocórrer moltes coses lluny de l’escenari i aquest és, precisament, un dels principals segells diferencials del Formigues Festival: el bon condicionament de tot el recinte per a poder gaudir de diferents activitats amb ambients més o menys relaxats. Així, clàssics com la zona d’arena i el mur de percussió, concorreguts durant tot el festival, però també els jocs de fusta (què guapo el Qui es qui gegant!), el mural amb la pintora Ana Sansano, la zona de pic-nic, el taller de radi amb VOX UJI Ràdio, el circuit Formigues amb Michavila… Impossible gaudir al 100% de tot. El que si que van gaudir, en alguns casos fins i tot més els grans que els xicotets, van anar els concerts de Los Cromaos -concertàs, com de costum-, Colectivo Yep!!! i la batucada final del festival Rototom Sunsplash.
Lali Rondalla en Formigues Festival. Foto: Carme Ripollès & Ángel Sánchez.
En la quarta edició del Formigues va haver-hi tant públic i predisposició a la participació que va funcionar fins a la seua aposta més arriscada, el Fòrum Formigues, i unes altres que en principi semblarien destinades a passar desapercebudes enmig de tant enrenou musical i de tot tipus, com la Formi Biblio. Va haver temps, fins i tot, de conèixer per dins una de les tendes de campanya dels campaments de refugiats siris que presta ACNUR, els voluntaris del qual també explicaven als assistents com viuen les xiquetes i xiquets sirians en Zaatari, el campament de Jordània que porta tres anys convertit en llar per a més de 100.000 persones.
Per posar solament dues pegues constructives: potser una miqueta sobrecarregat el cartell musical del dissabte en detriment del diumenge, concentrant-se els principals caps de cartell en la primera jornada; i que els murals siguen retirats quan estiguen acabats i no es convertisquen en un akelarre de pintura, d’aqueixa manera podrien ser fins i tot reutilitzats per a enriquir la decoració del festival en pròximes edicions, per exemple, tapant les insípides tanques amb lona verda del perímetre.
Descansant en la Formi Biblio. Foto: Pau Bellido (hoyoyo.es).
_foto de portada de Pau Bellido (Hoyoyo).
