|
Un plat tan senzill com a atractiu, tant per als ulls com per al paladar. Una proposta molt fàcil de fer, perfecta perquè siguen ells i elles qui prenguen el control de la cuina i amb la qual aconseguirem un resultat molt vistós i divertit Segueix llegint
Tot plat té la seua història i aquest, el Ratatouille, té dos. La primera comença a França, exactament a la ciutat de Niça, i rep el nom del terme occità ratatolha. Així era com el 1778 es coneixia un ragú elaborat amb patata, tomàquet, albergínia, carbassó, pebrot roig i pebrot verd i que, habitualment, s’acompanyava de pa. Amb el temps aquest plat es va anar adaptant-se a paladars més sofisticats i, amb ell, el seu nom. A les verdures es van unir l’oli d’oliva i les herbes provençals i l’occità ratatolha, l’accent francès, donant com a resultat la paraula Ratatouille. Segueix llegint
No cal tirar d’estudis i estadístiques per adonar-se que els xiquets espanyols mengen molt poques verdures i, encara menys, si aquestes són crues. Alguns ho fan perquè no poden. D’altres, per hàbits adquirits, perquè els seus pares no les mengen i ells segueixen el seu exemple. Però molts -la gran majoria- ho fan perquè no els agraden. Així, simplement. Si els preguntes el per què pocs sabran respondre i només els més agosarats, Segueix llegint