|
Vicios Italianos és un grup de restauració amb grans idees. La primera va ser fer realitat el somni de diversos amics que, després de recórrer el món i trobar-se i destrobar-se en diferents punts del Planeta, van decidir fusionar la tradició culinària italiana amb els nous sabors del Mediterrani i van triar València per a portar a terme aquest experiment. Segueix llegint
Arribar a La Rambleta no és tasca fàcil si no coneixes València o si no comptes amb un GPS que et guie fins a ella. No està prop del barri del Carme ni de la zona de Russafa ni de la Ciutat de les Arts i de les Ciències ni de cap museu o edifici emblemàtic de la capital. És més: per no estar, no està ni pròxima a una parada de metro. Però això no vol dir que estiga mal comunicada i, sobretot, que no meresca la pena visitar-la. Els autobusos 9, 10, 182 i N6 ens deixen pràcticament davant de la seua entrada i la seua programació és tan contundent i variada que Segueix llegint
D’una cosa no hi ha dubte: a My Little Republic, el disseny importa. El notes res més traspassar la porta d’entrada i accedir a un espai diàfan on els grisos, negres i marrons de l’exterior queden enrere i els fúcsies, blancs i rosa pal adquireixen protagonisme en parets i mobiliari. Una decoració que ens remet a les cafeteries de París, amb les seues cadires i taules de ferro forjat a peu de carrer i els seus croissants acabats de fer, però que en tenen gust de les bakeries de Nova York i Londres, amb els seus pastissos artesanals, brownies, cup cakes, infusions i tes de les cinc. Segueix llegint
En Que viene el lobo! els noms sonen com les idees, alt i clar. Se sent el de la Marta, la responsable de fer realitat el seu somni: muntar un cafè-restaurant on grans i xicotets puguen compartir bromes, somriures i experiències i on la literatura, la música i les arts plàstiques tinguen un paper essencial. El de Gema, l’encarregada d’omplir d’històries dels tres espais en què es divideix aquest local. Amb els llibres que poblen les seues prestatgeries i amb els contes que relata als nens mentre els pares finalitzen el seu sopar. Segueix llegint
Aquesta és, després de l’hivern, una de les millors èpoques de l’any per a visitar el Parc Natural de l’Albufera. Ho és pel seu clima suau, benèvol amb excursionistes, ciclistes, turistes i diumengers que s’acosten fins a un dels tretze municipis que engloben aquest paratge natural per a iniciar, des d’allí, el seu viatge a l’aiguamoll costaner més important de la Comunitat Valenciana Segueix llegint
La publicitat com art? Doncs, a principis del segle XX i tot i les veus crítiques de l’època, si. Il·lustradors, litògrafs i pintors de l’alçada de Chéret, Mucha, Toulouse-Lautrec, Steinlen o Hassall van fer del cartellisme una expressió artística i dels cotxes, perfums i espectacles teatrals que publicitaven una temptació. Segueix llegint
Només coneixem un bocí de la història de nANUFACTURE. La qual comença el dia que Carlos i Noelia, assentats ja a València després d’una llarga temporada a Barcelona, van decidir fer ús dels seus estalvis i muntar una tenda amb roba i complements que la seua filla menuda poguera vestir i gaudir. Segueix llegint
La recepta del Sarma de Bleda i Bulgur, senzilla, el que es diu senzilla, no és. L’adaptació d’aquest plat tradicional turc que inclou Delícies de Turquia (Fabien *Bellhsen i Daniel Rouche) i que nosaltres modifiquem per a fer-la més completa, pel que es caracteritza pel seu deliciós sabor i per combinar a la perfecció carn, verdures, cereals i fruita seca. I és que, encara que romanguen ocults sota la bleda, Segueix llegint
El Jardí Botànic de la Universitat de València s’assembla als gats que habiten en ell, que per instint de supervivència s’oculten entre arbres, plantes i flors d’incalculable valor botànic i, en el moment menys esperat, et sorprenen amb el seu assossec, majestuositat i bellesa. Segueix llegint
Que no us frene el límit d’edat i el contingut una mica enrevessat de la seua sinopsi. Al taller didàctic Art Indígena Contemporani a Austràlia que organitza l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) els matins del diumenge poden assistir xiquets de fins a 3 anys d’edat i passar-se’l igual de bé que els de 5 i que els escolars que acudeixen a aquest monogràfic durant la setmana. Segueix llegint